Jesucrist Superstar aconsegueix la xifra de 1.500 espectadors
El del passat dissabte, ha sigut l’esdeveniment musical més multitudinari i mediàtic organitzat per l’Associació d’Amics de la Música d’Alcoi des que obrira les portes el nou Teatre Calderón en 2007. Amb públic vingut de tot arreu d’Espanya, diferents mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana, amb les entrades esgotades vint dies abans, incloses després les de 5% de taquilla, i amb gent que no va arribar a poder adquirir-les, l’espectacle va ser sobretot un emotiu record a Camilo Blanes Cortés (Camilo Sesto), quan es complien els sis mesos de la seua defunció.
Les dues representacions van complir àmpliament amb les expectatives, especialment les artístiques. Era un risc i un repte per a l’entitat organitzadora, amb Miguel Ferrándiz al capdavant de la producció, i una Junta Directiva bolcada perquè es compliren tots els objectius artístics i també els econòmics marcats al juny de l’any passat quan es va prendre la decisió de posar en escena una de les obres mestres del segle XX com és Jesucrist Superstar d’Andrew Lloyd Webber, que enguany compleix el seu 50 Aniversari. Un obra que és una fita musical dels 70, que, amb el mestratge que caracteritza al seu autor, combina la música simfònica i la música rock, per això la va denominar ‘Òpera Rock’.
Un dels assoliments de l’obra és la seua intemporalitat, amb les figures de Jesucrist i Judes com a eixos vertebradors; en aquest sentit es pot representar com un drama de hui, actual, o bé en un ambient bíblic. El director escènic madrileny Narcís Tenorio, va optar per combinar totes dues possibilitats, encertant i aconseguint contrastos i plasticitats molt realistes i de fort impacte (l’escena de la Crucifixió per exemple), tot unit a una música meravellosa i inspirada de principi a fi.
Quasi 100 persones, sumant artistes i tècnics, ho van donar tot per a aconseguir un desenvolupament de Jesucrist Superstar, tant musical com teatral, que no va defraudar a ningú, emocionant i atrapant, a causa del muntatge i al fantàstic elenc: una magnífica Ángela Carrasco que encara conserva una encantadora presència i una captivadora veu, i que malgrat no exercir el paper de María Magdalena des de 1975, el domina i el recrea de forma molt convincent, traspassant l’escenari en l’emotiu. El públic li va dispensar calorosos aplaudiments.
El tenor santanderino Julio Morales va ser Jesucrist; va ser una sorpresa monumental per a tots perquè va cantar el seu paper amb l’ímpetu, musical i teatral requerit, sent molt ovacionat després del seu ‘Getsemaní’ i en les salutacions finals. El tenor alacantí Jesús Álvarez va recrear un Judes molt persuasiu musicalment. És possiblement el rol més difícil de l’obra a causa dels registres i tonalitats que ha d’aconseguir. En el teatral va estar sublim. Juan Carlos Barona (El fantasma de l’òpera) va ser un gran Pilat i Rafael Álvarez de Lluna un divertidíssim Rei Herodes lluint-se en el seu únic moment: un espurnejant ‘Xarleston’. Magnífic Caifás encarnat en el baix valencià Boni Carrillo; senzillament impressionant. Els comprimarios, Pedro, Simón Zelotes, Anás, tots correctes.
Bona faena del cor compost per membres dels cors: Cor de la Catedral de València, Cor de Cambra de València i Orfeó Universitari de València, amb l’exquisida col·laboració del Cor Veus Blanques d’Alcoi. El ballet madrileny de la Acadèmia de Chema Zamora va posar molta professionalitat en tots els seus moments, que no són pocs. Extraordinària participació de membres del Teatre Circ Alcoi que es van integrar en la ‘multitud’ exercint també diferents i imprescindibles papers.
En la part musical, una magistral actuació del guitarra elèctrica Juan Saurín Cloquell i el seu Rock Band, el qual, al costat d’una esplèndida St. George Symphony Orchestra i una impecable direcció de Francesc Estèvez, van atorgar una brillantor sonora que no va passar desapercebuda. Max Duato (Palau de les Arts de València) va estar al capdavant d’una sorprenent producció audiovisual d’Alfonso Jordá. Pep Burgos i Adrià Sempere en els electritzants efectes especials, so i il·luminació. No ens oblidem del variat vestuari confeccionat exprofeso per Lorena Payá, Aranza Pascual i Carmen Payá. Molts aplaudiments i ovacions a la finalització per part d’un públic que va saber reconéixer en peus, el majúscul esforç tant d’artistes com d’organitzadors.
Després dels aplaudiments, més de huit minuts, un breu vídeo amb fotografies de Camilo Sesto en el seu paper de Jesucrist i amb el seu ‘Getsemaní’, va deslligar més emoció a la vetlada. Memorable.
Foto: Quasi cent artistes van intervindre en l’espectacle