Compromís i PSOE veten una moció del PP sobre la llengua
Compromís i PSOE van impedir, amb el seu vot en contra, que prosperara una moció presentada pel Partit Popular a l’Ajuntament de Banyeres de Mariola en la qual es demanava que es derogaren els articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu, i que suposen, al seu judici, la vulneració a les excepcions contemplades en la Llei d’Usos i Ensenyaments del Valencià, garantint el dret dels pares a l’elecció de la llengua vehicular dels seus fills, d’acord amb la singularitat del territori en el qual es resideix”.
La moció incloïa també que les instruccions que es donen als centres sobre la implantació de la Llei del Plurilingüisme es donen per escrit per a donar suport jurídic als centres educatius. Que s’aproven els projectes lingüístics sobre la base de planificació, en la qual almenys el 30% dels centres de cada àrea d’influència oferisquen línies en castellà, possibilitant que puga realitzar-se una consulta vinculant a les famílies. Demanava, finalment, que es vetle perquè hi ha una oferta suficient en castellà i en valencià perquè puguen triar la llengua en què vulguen que els seus fills siguen escolaritzats.
Després de la seua lectura, els portaveus de Compromís i PSOE van criticar amb duresa la postura dels populars respecte a la llengua, contradient els diferents postulats de la moció sense que es formulara rèplica. L’Alcalde, per part seua, va dir que semblava que el PP estiguera en contra del valencià, “negant oportunitats de futur” i “tallant ales” als xiquets i xiquetes, especialment de zones castellanoparlants, que el dia de demà pot ser que necessiten saber valencià per a poder accedir a determinats llocs de treball en l’àmbit del País Valencià, Balears i Catalunya.
L’Alcalde va demanar “naturalitat” i no “discòrdia” en les qüestions sobre la llengua i que els xiquets puguen tindre “oportunitat”, en el futur, de poder conéixer tant el valencià com el castellà. Va recordar, finalment, que cada col·legi, d’acord amb el seu Consell Escolar, que formen representants de professors, alumnes, pares i mares i personal docent de centres, és qui tria el seu propi model lingüístic.
Foto: Façana principal del CEIP Alfonso Iniesta