La pilot Mari Santonja obri a la nostra ciutat un nou taller mecànic
Molts la veuen com una intrusa, uns altres com una cosa exòtica, un punt exuberant a un món tan tradicionalment masculí, alguna cosa que ni li importa ni tampoc li impressiona, més aviat tot el contrari perquè des de ben xicoteta ha sigut com un vers lliure en un món creat per homes, com és el de la velocitat i les carreres de cotxes.
Al principi va ser curiositat, després passió i el seu somni és aconseguir que algun dia fóra la seua professió. Seria com tancar el cercle, que ara està en part incomplet. Li ha tocat començar des de baix, però aqueixa il·lusió no ha parat de créixer. Especialment en els últims temps. 2019 va ser l’any del seu debut com a pilot en un Campionat d’Espanya.
Ara té entre mans el seu projecte més ambiciós, també el més personal, amb l’obertura del seu propi taller mecànic, alguna cosa que no hauria de ser excepcional però que sí que ho és, ja que al nostre país només una altra dona l’ha fet.
No es declara feminista ni tampoc ho pretén després de tants anys tractant-se d’obrir el seu propi camí en un món tan masculí. El seu és la igualtat de sexes. Li agrada dir que “si vols la igualtat, la practiques, no la demanes”. Una frase contundent que apareix en el seu compte en xarxes socials i que fa acompanyar amb una foto de la seua mà totalment greixosa mostrant una peça del motor d’un cotxe. “Igualtat no és cridar al teu marit quan cal penjar un quadre, tots valem per a tot. És el que m’agradaria transmetre a les dones. Per això, quan algú em pregunta si seré jo la que repare els cotxes del meu taller, li conteste que clar que seré jo qui faça les reparacions. Arribar fins ací no ha sigut fàcil per a mi, he tingut els meus problemes. En tot cas buscaré a algú que em porte les coses de l’oficina perquè odie els papers, però qui es tacarà les mans en el taller seré jo. No em cauran els anells per baixar una caixa del canvi. Ho he fet més d’una vegada i ho faré les vegades que siguen necessàries”, confessa alhora que mostra les seues mans en les quals es pot comprovar el continu contacte amb l’oli que acompanyen els motors.
La història de Mari Santonja no deixa indiferent a ningú. Tampoc el seu idil·li amb la nostra ciutat, ja que no és alcoiana de naixement. No obstant això, va haver-hi un esdeveniment en la seua vida que va fer que Alcoi quedara per sempre gravat en el seu cor. Va ser en 2013, l’any del seu debut com a copilot de rallyes amb un Abarth Punt Evo. Va succeir en un Rallye Ciutat d’Alcoi, l’últim que es va disputar d’aquesta històrica carrera dels rallyes a nivell provincial. Aquell dia es va iniciar en el món de la competició. Va ser com fer realitat el somni que va imaginar des de xiqueta. “És una ciutat que m’encanta, té una cosa especial que la diferencien de les altres”, confessa algú que no va nàixer ací però que s’ha vingut a viure entre nosaltres.
LLUITA PER LA IGUALTAT
La seua lluita per la igualtat li porta a idear iniciatives com la que vol posar en marxa en les pròximes setmanes. Entre els seus projectes està organitzar jornades de mecàniques dirigides a dones, amb les quals li agradaria posar una mica de seny i normalitat, “perquè també nosaltres siguem capaces de canviar l’oli o una roda, alguna cosa que per a moltes de nosaltres és extraterrestre però que pot ser una cosa normal com ho és en el món dels homes”, sorgira.
L’inici del nou projecte personal no li aparta d’uns altres, com el continuar sent pilot, tenint al cap el fer el salt per a 2021 al Campionat d’Espanya de Muntanya amb un monoplaça. “És una possibilitat que és ací, m’agradaria molt poder aconseguir-lo, existeix l’opció de tindre un cotxe i veurem el que succeeix en els pròxims mesos. Són prototips de més de 200 cavalls de potència i 450 quilos de pes que arriben a aconseguir els 250 km/h en carrera. Dóna molt respecte pensar-ho, però em fascina la velocitat”, assegura algú que ha arribat a conduir un Porsche de 800 cavalls de potència.
Foto: Mari Santonja posa al costat de l’Honda Type R amb el qual va disputar el Nacional de Circuits