L’Imperial es dóna un festí de gols
L’edició d’enguany del Torneig Llampec quedarà en la memòria de l’afeccionat del futbol local, a més de l’incontestable triomf en la final de l’Imperial, com una de les més obertes i interessants dels últims temps. Va guanyar l’Imperial, però perfectament ho va poder fer el Joan XXIII, que va ser l’equip revelació, o el Vedruna, a qui els penals van apartar d’estar en la final, i fins i tot el Cocentaina, que enfront de l’Imperial va protagonitzar un dels millors partits del torneig per ocasions i joc en tots dos bàndols.
UNA ALTRA VEGADA ELS PENALS
Esment especial mereix la ratxa de l’Espanyol Montecarlo en els penals. Per tercer torneig va tornar a estavellar-se en els llançaments des dels onze metres.
En les altres tres eliminatòries de quarts, el Cocentaina Bar La Cabanya es va imposar per 0-2 al Pista, el Joan XXIII donava la sorpresa en derrotar per 1-0 al CDC i l’Imperial es desfeia del Esides Caramanchel B en els penals després que al final del temps reglamentari s’arribara amb empat a un.
En semifinals, els dos partits van acabar sense gols, encara que ocasions van haver per a haver desfet la igualada. Especialment disputat va resultar la trobada entre Imperial i Cocentaina. L’Imperial va arribar a estavellar una pilota en el travesser. En l’altra semifinal, el Vedruna es va quedar sense pólvora malgrat que va gaudir de bones ocasions per a marcar i després en els penals només va anotar un dels tres que va llançar.
NO VA HAVER-HI COLOR
En la final no va tindre color, bo sí el verd i blanc de l’Imperial, que va encarrilar molt prompte el partit, als pocs minuts de començar, després d’un penal per clara mà d’un defensor del Joan XXIII. Ho va llançar Alexis, va parar el porter i el rebutge va caure als peus del 7 de l’Imperial, que ara no va fallar.
Instants després, el Joan XXIII va tindre l’ocasió d’aconseguir la igualada, però César Payá no va afinar prou la porteria i tret fora en una situació òptima per a marcar. A continuació, l’Imperial va avisar en un llançament de falta d’Alejandro Boronat que es va marcar fora per molt poc, per a en el següent ataque una falta lateral executada per Alexis, el jugador de la final, és cabotejada per Nacho Prados, fent d’aquesta manera el segon.
Poc després, va vindre el tercer, obra d’Alexis, qui va aprofitar un excés de confiança del central del Joan XXIII per a anotar el tercer, arribant el quart en l’últim minut, sent el seu autor Salva.
Foto: Un jugador de l’Imperial alça la copa com a guanyador per segon any consecutiu | SOLROCA