L’etapa Yé-yé del futbol local
Estaven de moda The Beatles, el país començava a deixar arrere els anys foscos de l’inici de la dictadura de Franco i futbolísticament un grup de canteranos va il·luminar el Madrid dels Yé-Yé, posterior a aquell gloriós Reial Madrid de Di Stefano. La societat estava en un núvol de canvis i el futbol local, com a motor de l’esport de la nostra ciutat en aquella època, no era alié a tot aqueix moviment de transformació.
S’havien deixat arrere aquells primers anys coincidint amb la irrupció de l’Alcoià per Primera Divisió, una dècada dels cinquanta i mediats dels seixanta dominats pel Pista, el gran club de l’època, que van arribar a sobrenomenar el Reial Madrid d’Alcoi, donant pas a els prodigiosos 70, per a molts l’última gran dècada completa del futbol local, ja que en els huitanta va començar el seu declivi amb la irrupció del futbol sala, la desaparició del Camp Escolar i el trasllat de la lliga a l’acabat d’inaugurar poliesportiu Francisco Laporta, que va generar bastant controvèrsia en el col·lectiu en els seus primers anys de funcionament pel lluny que quedaven les seues instal·lacions del nucli de la població.
SIS CAMPIONS
Els setanta va ser una dècada de canvi en el qual cap club va aconseguir imposar-se i el normal era que el títol canviara cada temporada de mans. En una dècada van haver fins a sis campions diferents. Només l’Independent va aconseguir repetir. Ho va fer en tres temporades diferents (72/73, 74/75 i 77/78). Clubs com el San Miguel, el Hispán o el CDC van alçar el primer títol de la seua història. El Arco Iris va conquistar el seu segon i últim campionat i aqueixa dècada va coincidir amb l’etapa gloriosa del Batoy, que va aconseguir tres subcampionats i en la temporada 80/81 es va portar el seu primer i únic títol en el futbol local.
El cas del CDC parla molt de la inestabilitat que va haver-hi en aquella dècada. En la 76/77 va ser campió per davant del Batoy, a l’any següent va passar a jugar la promoció per a no baixar i en la 78/79 va tornar a conquistar una altra vegada el títol, també després de quedar per davant del Batoy.
LA LLIGA MÉS DISPUTADA
La 76/77 està considerada com una de les lligues més disputades de la història del futbol local. Fins a cinc equips van arribar a l’última jornada amb opcions de ser campions. Feia huit temporades de l’últim títol del Pista, una cosa insòlita en aquella època, i durant la primera volta es van donar tots els ingredients per a trencar aqueixa sequera. No obstant això, es va lesionar el central Michel i Crespo es va anar a la mili. L’equip va pegar una baixada en la segona volta, encara que va arribar a l’última jornada com a líder i li bastava amb l’empat. S’enfrontaven Pista i CDC. Al Pista li bastava amb un empat. Va véncer el CDC per la mínima (1-0). El partit va ser un monòleg del Pista, que va estavellar fins a tres pilotes en els pals i el porter dels Carnissers va ser el millor del partit. Va haver-hi triple empat al cap, sent el CDC el gran beneficiat, mentre que el Pista va passar del primer al cinqué lloc de la taula. Li van acabar passant el Batoy, Español i Independent.
Un altre exemple de la gran competitivitat que hi havia en aquella dècada va ser veure al Espanyol descendir a Segona i proclamar-se campió de Copa en la temporada 72/73 o en la 76/77, l’Arc de Sant Martí va baixar a Segona i va guanyar el Llampec.
Foto: El Batoy va aconseguir dos subcampionats i el seu únic títol en la temporada 80/81, sent est l’equip campió.