El tret social de la càmera de Diana Sanus

Un peluix va ser el punt de partida de l’exposició ‘Alcoi. La vida a través de mi cámara’ de la fotògrafa alcoiana Diana Sanus.

“Estava un dia pel Port d’Alacant i em vaig fixar en una dona que estava asseguda en un banc. Vaig veure que treia un embalum d’una bossa i es va abraçar a ell”. La tendresa que aquest instant li va transmetre Marisa, la dona de la qual parla Diana Sanus, es plasma a la perfecció en la imatge que va captar la fotògrafa amb la seua càmera.

El Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi acull fins a aquest dissabte 23 de febrer la mostra de Sanus composta per 20 fotografies d’Alcoi, que està complementada per una sèrie d’instantànies que té a Marisa com a protagonista.

Totes dues exposicions, que es poden visitar de 19 a 21 hores, tenen la fotografia de carrer i social com a eixos principals, i en un marc com la Unesco, referent en els drets humans.

A pesar que les imatges de Marisa, una dona sense sostre “castigada per la vida, però sense queixar-se i amb ganes de viure”, afirma Sanus, pertanyen a una mostra complementària, s’uneix a la perfecció amb les altres fotografies que mostren Alcoi des d’un punt de vista molt particular. Diana Sanus no ha buscat plasmar els llocs més emblemàtics, si no “destacar a les persones”.

Durant dos anys, la fotògrafa alcoiana ha recorregut els carrers de la seua ciutat natal “sense rumb fix”, i fins i tot, en moltes ocasions no ha sabut ni on es trobava. “Si veia algun carrer o zona en la qual no havia estat mai anava per ací, a vegades no he sabut ni on estava”, afirma Sanus contemplant algunes de les seues fotografies.

Pot llegir el reportatge complet en l’edició de El Nostre del dimarts 19 de febrer.

Foto: Diana Sanus posa en la Unesco, on es troba la seua exposició fotogràfica. Xavi Terol