Isabel Alberich

Entre els buits sentimentals que l’expressió artística deixa en el seu rastre per la constància, hi ha espills per a tornar-nos la resplendor, encara no perdut, entre els laberints personals. Llunyà està el privilegi. L’absència no provoca historials perfumats per la fama ni l’aurèola acumula prestigis per a justificar la trobada amb la mirada de l’altre. No obstant això, la postura de l’artista natural germina en la perspectiva de la sobrevivència sobre una roca i les onades acariciant la Sensació. Cap eixe orgull quasi anònim es dirigixen les meues paraules per a exalçar una persona que, al límit de la seua trobada amb la vida, encara té l’energia i l’audàcia de continuar impulsant la seua percussió sobre l’Art.

Eixa persona, en el vèrtex de la sorpresa, s’anomena Isabel Alberich i forma part d’una identitat ara quasi perduda entre un cúmul de formigues en el termiter de l’incaut. Ella encara alça el seu algárabe estendard des dels temps on l’ombra quasi va apagar la flama a què en els seixanta del segle XX patim la mateixa insolidaritat que va marcar amb el seu manotada desdenyosa als amants del Comportament Artístic absorts en la seua mística creativa.

Isabel és la magnífica dona que va emmarcar la seua audàcia en la paret d’un museu personal. En la distància, va ser un regal per a nosaltres i ara continua sent el reflex d’una duresa extrema i una insistència repicant no sols en la memòria; també la percepció s’inclina en acate davant del seu orgullós albir i, sobretot, a eixa llunyania que la història ha imposat entre la realitat i la seua conformació present.

Isabel Alberich, escultora, pintora, actriu, ideòloga de grans desbarats i utòpica practicant de rituals inversos als seus resultats, ja majorment i igualment indefensa, s’aferra amb dèbils mans a un pinzell. El ferro dels seus juvenils i extremes escultures formen part de l’oblit; la carència, la família i la seua pròpia dispersió l’han indisposat amb (…) .

Text: M. Solbes Arjona. Pot llegir-ho complet en l’edició d’El Nostre del dimarts 23 d’octubre