Arribada d’un bebè a una casa amb gossos
Aquesta setmana, per a inaugurar la quarta temporada en el Nostre, parlarem d’un dels temes que més preocupen als propietaris de gossos, açò és, l’arribada a casa d’un bebè. Aquestes últimes setmanes he tingut la sort de ser testimoni de diverses arribades de bebès a cases amb gossos. És molt gratificant que les famílies confien en la meua per a aquest treball, sobretot si són alumnes de fa temps i l’arribada del bebè és una alegria que comparteixen amb mi.
En primer lloc, si ens parem a analitzar les enquestes actuals, veiem que les dades van a favor dels gossos; la majoria d’ells prenen l’arribada d’un bebè com alguna cosa positiu, però com tot, aço no és cap casualitat, perquè siga una realitat, convé aplicar una sèrie de pautes per a realitzar un bon pla de prevenció. Com sempre, aplicar un pla de prevenció no ens assegura que tot vaja a eixir bé, i al contrari, no aplicar-ho no vol dir que vaja a eixir malament, però com tenim aqueixa possibilitat, l’ideal és realitzar tot el que estiga en la nostra mà perquè tota la família prenga al nou membre com alguna cosa positiu.
Abans de l’arribada del bebè, convé detenir-se a pensar què hàbits o rutines van a canviar en la vida dels animals. Pot ser el temps de passeig, la zona, elements nous com un carro, la distribució de les habitacions, etc. Perquè els animals no patisquen un canvi sobtat de rutina al costat de l’arribada del bebè, l’ideal serà començar a instaurar aquests nous hàbits amb bastant antelació perquè els peluts puguen gestionar l’estrès de tots els canvis de forma gradual. Per exemple: podem començar a afegir el carret del bebè en els passejos, modificar els horaris dels mateixos, o fins i tot variar les hores d’eixida de forma gradual perquè, en aquest cas el gos, comprenga que els horaris de passejos poden canviar d’un dia a un altre – alguna cosa molt comú quan arriba un bebè a casa – i no hi ha cap problema en açò. Podemos començar a preparar l’habitació del bebè i al seu torn, començar l’educació del gos dins de la mateixa. Per exemple, no pujar-se a mobles nous, no entrar en el bressol, no agafar objectes del futur bebè i al mateix temps, associar aquest espai amb activitats positives i sobretot, de calma. Evitarem d’aquesta forma generar situacions de càstigs o renyines una vegada arribat el bebè, la qual cosa podria desencadenar en males associacions.
Unes setmanes abans del naixement, l’ideal serà planificar el lloc en el qual els animals hauran d’esperar al fet que la mare i el bebè isquen de l’hospital, per exemple, a casa d’algun amic o familiar. Una vegada ho tenim clar, i sempre ajudant als animals a gestionar millor aqueixa situació, intentarem que hi haja visites a aqueixa casa assíduament, perquè arribat el dia, siga alguna cosa al que estiguen habituats.
Arribat el punt en el qual el bebè ha nascut, l’ideal serà, abans que el xiquet o xiqueta arribe a casa, que algun conegut dels animals els porte peces del bebè impregnats amb la seua olor i els deixe explorar-les amb tranquil·litat alhora que les associa amb coses positives, com a menjar. És molt important que tot el que es realitze siga amb tranquil·litat, fomentant sempre comportaments calmats; per exemple, jo personalment intentaria positivitzar tot el relacionat amb el bebè amb menjar, i no amb joguets, ja que els joguets predisposen al fet que l’animal estiga actiu i realitze moviments bruscs, i aço ens podria dificultar posteriorment que bebè i animal interactuen d’una forma relaxada. Quantes més possibilitats haja de presentar peces amb olor als animals, més habituats estaran quan el nou membre de la família arribe a casa, amb la seua olor tan diferent i cridaner.
Finalment, queda el moment que els propietaris consideren més perillós i tibant. Convé destacar que, sent cert que és un moment bastant important, sempre que hàgem realitzat la resta de pautes correctament, aquesta situació de presentació no té per què suposar un perill. Recomanem romandre relaxats, ja que els animals poden percebre la nostra tensió i contagiar-se del nostre estat d’ànim.
En primer lloc, hem de tenir en compte que, si tenim més d’un animal, convé anar fent les presentacions d’un en un, perquè tot transcórrega amb més calma. Deixem que l’animal ‘olisquee’ al bebè, ja que és la seua forma natural de conèixer estímuls nous, romanent atents al fet que no li danye sense voler. Prendrem les mesures de precaució depenent de com siga el nostre animal; per exemple, si tenim un gos amb tendència a explorar amb les potes quan apareix alguna cosa nou, col·locarem al bebè a una altura en la qual l’animal no puga aconseguir-li amb elles. Podemos seguir positivitzant aquesta trobada amb menjar, comportaments relaxats i paraules suaus de felicitació.
Una vegada superat aquest punt, donarem una última pauta per a la convivència. En general, els propietaris responsables comprenen que l’animal va a disposar de menys temps de la nostra atenció una vegada arriba el bebè, i solen aplicar la norma de: quan estiga amb el bebè, tinc a l’animal en una altra habitació o simplement, no li pare esment; i quan el bebè està dormint, prest molta atenció a l’animal. Si realitzem *ésto, la qual cosa el pelut pot comprendre és: “quan el bebè està, no em fan cas i quan el bebè no està, tota l’atenció és per a la meua”. El que volem aconseguir és el contrari! Volem que el gos comprenga: “quan el bebè està, sempre hi ha coses positives i divertides, i em presten molta atenció. En canvi quan el bebè no està, m’avorrisc”. Per tant, intentarem prestar molta atenció a l’animal quan estem amb el bebè, poden ser conductes actives com donar-li carícies o jugar de forma relaxada amb algun joguet, o fins i tot conductes passives com, mentre estem amb el bebè, el gos o gat roman amb nosaltres degustant un meravellós Kong – joguet rellenable – ple d’alguna cosa deliciós; o fins i tot, anar alternant ambdues opcions. La norma general és intentar generar associacions positives quan el bebè està present. Podemos prendre’ns per a nosaltres les estones en els quals el bebè està dormint, i deixar al gos tranquil·lament amb les seues coses. Una última norma molt important, mai s’ha de deixar a un bebè i a un gos sense supervisió. Quan diem mai, és mai. No importa si el nostre gos és super sociable, adora al nostre fill o filla, o si mai faria mal a una mosca; els accidents més greus ocorren en aquestes situacions. El bebè pot danyar o espantar al gos per accident, i el gos reaccionarà com un gos, intentant allunyar aqueixa font de dolor o por.
En pròxims articles parlarem de com educar tant al bebè com a l’animal perquè les interaccions siguen positives i es genere aqueixa meravellosa relació que sovint observem en xiquets i animals.
Article de Vanesa Carbonell. Educadora/entrenadora canina i Psicòloga