Banyeres de Mariola inaugura un ‘Museu de la Farmàcia’
Dissabte passat va tenir lloc la inauguració de el ‘Museu de la Farmàcia’ de Banyeres de Mariola en la casa contigua a l’Oficina de Turisme del parc municipal de Vila Rosario.
L’Ajuntament de la població va habilitar les dependències d’aquest edifici per a exposar, de forma permanent, una interessant col·lecció d’objectes relacionats amb tot el que gira al voltant del món farmacèutic. Inclou recipients, instrumental de laboratori, rètols, publicitat, etc.
En aquestes instal·lacions els visitants podran conèixer els detalls i aspecte dels espais de la botica, la rebotiga i el laboratori, i quins usos específics tenien cadascun d’ells.
També es dedica un espai a realitzar un repàs per la història dels establiments farmacèutics de la localitat, amb una cronologia que recupera els esdeveniments i fets més rellevants de cada farmàcia del municipi.
El museu ha sigut condicionat en dues zones de la casa: una permanent, que podrà visitar-se de 12 a 13,30 h, i una altra en la qual es podran acollir exposicions temàtiques temporals.
El Museu de la Farmàcia s’incorpora al conjunt museístic que s’assenta en el parc Vila Rosario, on també es troben el Museu Valencià del Paper, el Museu de l’Espardenya i la Tourist Info, a més del Museu Arqueològic de la Torre de la Font Bona, situat a escassos metres del lloc.
La proximitat entre aquests centres permet oferir una oferta molt atractiva, tant a alumnat de col·legis, com a visitants turístics, i ajuda al fet que l’Ajuntament de la població optimitze els recursos de personal.
CONCERT DE JAZZ
Després de la inauguració, a les 7 de la vesprada va actuar en Banyeres Cristina Blasco Quartet” que va oferir el concert sota el títol ‘Com un gust meu’, jazz en valencià que patrocina la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat dins de la 6ª edició de la campanya ‘Jazz amb la Manco’. L’espectacle estava previst que s’oferira en el parc Vila Rosario com a colofó a la inauguració del Museu de la Farmàcia, però la inestabilitat climatològica va obligar a traslladar-ho al Teatre Principal.
Text i foto: Pedro Vilanova