Volta als orígens

Rafa Linares sempre ha sigut un inconformista, un rebel amb causa. En plena maduresa esportiva va deixar de ser l’emblema d’aquell Patín Alcodiam que començava a forjar els fonaments del que és el club en l’actualitat per desavinences amb la cúpula dirigent de llavors. La seua carrera va seguir a menor escala en el Patí Muro i el HC Cocentaina amb el qual va aconseguir ascendir a Lliga Sud com a major conquesta.

Aqueix caràcter indomable li va portar passada la trentena d’anys i a punt d’estrenar la paternitat fins al triatló, llavors un esport en permanent creixement. Es va especialitzar en les llargues distàncies, on va trobar la forma de la seua sabata, arribant a disputar de forma consecutiva fins a deu Ironman –3,8 km nadant, 180 amb bici i 42 corrent, una marató– en les seues dotze temporades com *triatleta de llarg recorregut.

Fins que aquest hivern va començar a donar-li tornades al seu futur en aquesta especialitat. Des de feia temps un pensament li corroïa en el seu cap. No volia que el seu fill, que comença a agafar vol com a jugador d’hoquei, es quedara sense haver vist al seu pare, quan en la seua època estava considerat com un dels grans referents que havia donat la pedrera local. Rafa Linares té un rècord que fins ara ningú ha aconseguit en l’esport comarcal, que és ser triat millor esportista d’Alcoi i de Cocentaina, tots dos guardons com a jugador d’hoquei.

Paral·lelament començava a prendre forma a Cocentaina la idea d’abrigallar al seu grup de canterans amb un parell de jugadors veterans per a donar major consistència al nou projecte que s’estava forjant. Més que mai Rafa Linares li va picar la necessitat de fer realitat aqueix pensament que li inquietava Al començament de mes, a molts quilòmetres de casa, va decidir que havia arribat el moment de penjar les sabatilles, el vestit de bany i la bicicleta per a tornar a calçar-se de nou els patins. Va ser a Àustria, en el Ironman de Klagenfur, on va decidir posar fi a una etapa de dotze anys per a obrir una altra que li traslladava a la seua joventut amb aquells anys en els quals l’hoquei era la seua vida.

En aquests dotze anys, a més d’aqueixos deu Iroman consecutius, Rafa Linares va aconseguir algun que un altre resultats destacat com haver acabat en el lloc 70 de més de 2.500 participants en Kalmar (Suècia), el seu millor registre de 9 hores i 37 minuts –va acabar en el lloc 102 de més de 3.000 inscrits– aconseguit precisament en una anterior participació en Klagenfur (Àustria) i ser tercer en el Nacional de Duatlón de Mitja Distància en grups d’edat que es va celebrar l’any passat a Oriola.

GIR RADICAL

“Psicològicament –confessa– estava esgotat amb tants entrenaments llargs. Portava una càrrega molt gran de quilòmetres corrent, nadant i amb bicicleta. Necessitava una altra il·lusió i aqueixa il·lusió me l’ha donat el meu fill. No he sigut mai d’idolatrar a ningú, però des de xicotet em fixava molt en Manolo Rubio, que va estar jugant fins als 40 anys. El meu fill ara té 8 i li agrada molt jugar a l’hoquei. Portava temps donant-li tornades al capdavant i crec que és el moment idoni per a donar un gir a la meua vida esportiva”.

Rafa Linares té 41 anys –complirà 42 al setembre– però físicament es troba fins i tot més fort que quan jugava a l’hoquei. “De cames estic millor”, assegura, “em falta agafar to muscular, enfortir els lumbars i aquells grups de músculs que més s’utilitzen en hoquei per a no tenir lesions i poder respondre al que se’m demane dins d’una pista. No vinc a llevar-li el lloc a ningú, açò que quede ben clar, simplement vull complir una il·lusió i que també la gent s’il·lusione amb la meua volta. Vull ser un més. Ara portaré avance un pla especial de preparació per a estar tan bé com siga possible a partir de l’última setmana d’agost, en la qual comença la pretemporada de l’equip”.

IL·LUSTRE VETERÀ

L’altra cara coneguda sobre la qual parteix aquest ambiciós projecte que prepara el HC Cocentaina per a la pròxima temporada és Cristian Santiago, durant moltes campanyes capità i estendard d’un Patín Alcodiam que començava a assentar-se en la OK Lliga. Tots dos s’encarregaran d’abrigallar a una plantilla amb molta il·lusió i algun que un altre nom que en el seu moment va aconseguir certa rellevància.

Cristian Santiago amb la samarreta del Patí *Alcodiam.

Són els casos de Fernando Basañez, Genís o Mauro Gandía baix pals. En la banqueta s’asseurà Mauro Climent, a qui Rafa Linares va entrenar en la seua etapa com canterà del club, que realitzarà la doble funció de dirigir a l’equip de Lliga Sud i ser el coordinador de la base, heretant el lloc deixat per Eliseo Sánchez després de la seua jubilació com a entrenador. En la presidència s’estrena Jordi Hernández, qui assegura que “tenim clar que som un club de pedrera per sobre de tot i en aqueix sentit tenim els peus en el sòl.

Ara bé, ha sorgit aquesta possibilitat d’abrigallar als nostres jugadors amb noms com Rafa Linares i Cristian Santiago i anem a veure fins a on som capaços d’arribar. L’ideal seria aconseguir ficar el cap en la nova Lliga Bronze, encara que la possibilitat d’ascendir a Plata està ací i no renunciem a gens d’eixida”. El HC Cocentaina competirà en el nou curs en la Lliga Sud al costat d’equips andalusos i murcians. Els quatre primers passaran a disputar una segona fase al costat dels quatre primers de la lliga amb equips madrilenys i extremenys. Finalment, els quatre primers passaran a lluitar per ascendir a la futura Lliga Plata que tindrà dos grups i els quatre restants engrossiran la nova Lliga Bronze, que també es formarà sobre la base de criteris de proximitat.