Inici de pretemporada per al CD Alcoyano
Si hi ha algú amb unes ganes enormes per començar a rodar aqueix és Vicente Mir. Són vuit mesos sense poder exercir la seua labor com a entrenador a peu de camp. El de Meliana era cessat a mitjan novembre després de perdre a casa enfront del Formentera –segona derrota en poc marge de temps en el Martínez Valero–i quedar l’Elx a onze punts del líder Mallorca.
Les seues ganes per definir com més prompte millor el seu futur com a entrenador li va portar a decantar-se per la seguretat de l’oferta de l’Alcoyano, que li oferia dos anys de contracte i la tranquil·litat de portar avant un projecte amb certa perspectiva, abans que valorar altres oferiments més potents en l’econòmic però que exigien de l’espera fins que acabaren els play-offs d’ascens.
Aquesta posada en llarg serà amb la plantilla incompleta, alguna cosa que no li turmenta en absolut i que a més esperava, com ja va advertir en la seua presentació conscient que la paciència serà la millor companya en aquest llarg viatge fins a encaixar totes les peces del puzle. “No tenim pressa, l’important és encertar amb els jugadors que arriben. Hem aconseguit que una base de jugadors de la passada temporada s’haja quedat. Tenir a un porter com Miguel Bañuz és tota una garantia per a nosaltres. Arrere hem aconseguit retenir a una de les defenses menys golejades l’any passat i s’ha fitxat a Pajarero, que ve de fer una gran temporada en l’Ebre. En el centre del camp segueix Ribelles, també Nieto, veurem com estan Eldin i Omgba, perquè si recuperen el seu nivell són dos futbolistes de superior categoria, hem incorporat a De Lerma, un jugador que coneix molt bé la categoria per la seua experiència. A dalt és on estem més fluixos. Ha arribat Rubio, un davanter que conec bé i del que espere bastant”.
L’any passat es va tirar molt en falta la figura d’aqueix golejador que apareix per a desembossar partits. “Aqueix futbolista capaç d’assegurar-te 13 o 14 gols per temporada no existeix, ni tan sols els equips grans de la categoria ho tenen. Menys nosaltres, que econòmicament no podem barallar amb clubs que ens dupliquen i fins a tripliquen en pressupost. Per a un equip com el nostre serà important encertar cada fitxatge que fem. Potser no siga un 9 que venja de fer un bon any però que sabem que és un bon jugador. Els futbolistes van moltes vegades per ratxes. Hem fitxat a Rubio, un davanter que sempre ha fet gols. És un jugador que conec bé, va debutar amb mi en Segona B, ens va a donar molt treball i és un davanter que tard o d’hora farà 15 gols perquè qualitats té, esperem que siga aquesta temporada amb nosaltres”.
A més d’un 9, la comissió esportiva està afinant en la contractació d’un migcampista amb arribada i un jugador de banda esquerra. “Volem assegurar-nos de fitxar bé, perquè vull que siguen tres futbolistes que marquen diferències. Si Eldin està bé, és un futbolista d’unes condicions increïbles, igual que Omgba. De Lerma ho té tot, personalitat, experiència, qualitat i desplegament. Ens falta aqueix jugador de centre del camp amb arribada a l’àrea que a més participe en l’elaboració i siga intens. No cerque el típic 10 creatiu. Vull que grate en el camp, que a més de participar en la creació del joc, tinga facilitat a arribar a l’àrea rival. No volem equivocar-nos, igual que amb la incorporació del 9 i d’un jugador de banda esquerra. Estem veient altres grups”.
En la seua presentació com a nou tècnic per a les dues pròximes temporades, Vicente Mir va ser directe i va parlar d’ascens, bé el primer any o ja el segon. “Si vinguera el primer, no renunciaríem açò és clar. El normal és que la primera temporada servisca per a conèixer el club i la plantilla. Si treballem bé el primer, miraríem de barallar per estar en Segona Al segon any. De moment estic molt content de com s’estan fent les coses. Vaig a tenir de segon a Mario Fuentes, una persona que coneix el club com ningú després de ser el capità de l’equip les últimes temporades. Tindrem dos fisios en comptes d’un, hi haurà metge nou i les referències que ens han arribat són molt bones, a més incorporem la figura del nutricionista. Durant la pretemporada l’equip tindrà la possibilitat de menjar i descansar tots junts. És el que es denomina l’entrenament invisible. S’han canviat diverses coses pensant a millorar. Confie molt a fer un bon any. No he vingut a l’Alcoyano per a fer una temporada normal. Sóc ambiciós i cree en el meu treball, igual que en aquest club, en cas contrari tenia altres opcions”.
EL CAS GATO
La seua arribada a la banqueta blanquiblau ha significat l’adéu de Gato al Sabadell. Mir ha volgut deixar molt clar que en la seua marxa no hi ha hagut cap qüestió personal, sinó simplement esportiva. “No he parlat amb ell com tampoc no li he fet amb cap dels jugadors amb els quals el club ha contactat per a seguir o donar-li la baixa. Ha sigut el club qui s’ha encarregat de fer les negociacions i jo en cap moment he intervingut. Ell tampoc ha volgut esperar i va escollir marxar-se. No tinc gens contra ell, al contrari és una persona molt respectuosa i educada. En l’Hèrcules, quan vaig arribar, ell estava lesionat i quan va estar en condicions de tornar a jugar, hi havia un bloc fet i gens més. Nosaltres preferim esperar perquè no era un jugador que ho veia fix per a la meua idea d’equip titular. Aqueixa és tota la història, no hi ha cap qüestió personal”.