Precaucions i cura dels peus a l’estiu.
Aquesta cura és especialment important en el cas de les persones diabètiques, que no cicatritzen bé i qualsevol xicoteta ferida pot derivar en una úlcera, i en el cas de les persones *inmunodeprimidas perquè en tenir alterat el sistema immunològic poden generar infeccions complicades i difícils de guarir.
Les dolències més comunes en aquesta època de l’any són les butllofes i les laceracions. Per a evitar-les, des del ICOPCV es recomana realitzar un canvi progressiu al calçat d’estiu perquè, en cas contrari, les *rozaduras són més habituals.
“Cal tenir en compte que amb l’arriba d’aquesta època tan calorosa, els peus tendeixen a unflar-se i augmenta la sudoració en els mateixos. Per açò, si passem d’un calçat molt tancat a sandàlies directament, estarem incrementant exponencialment la possibilitat de patir *laceraciones”, ha afirmat Maite García, presidenta del *ICOPCV.
En aquest sentit, el Colegio de Podólogos de la Comunitat Valenciana ha elaborat un decàleg amb recomanacions bàsiques per a fer un canvi de calçat d’una forma adequada i afavorir la salut del peu són:
1. Sempre que el calçat ho permeta, utilitzar pinkies. Aquests han de ser de cotó i evitar-se les fibres sintètiques perquè incrementen la sudoració del peu.
2. No passar de la bota tancada a la sandàlia, sinó començar amb l’ús d’un *mocasín o similar, per exemple.
3. Escollir un calçat fabricat amb materials naturals i flexibles.
4. Si utilitzem un calçat nou, no realitzar llargues caminades gens més estrenar-ho. Açò és especialment important en aquesta època de l’any perquè el peu va descobert i no hi ha, ni tan sols, un mitjó que puga fer de barrera i protegir la pell.
5. El calçat només es pot utilitzar d’un any per a un altre si la sola no està molt desgastada i no s’observen deformacions. En cas que s’observe que el calçat està “viciat”, cal substituir-ho. A més, serà indicatiu que la persona no camina adequadament generant desgastos anormals indicatius d’una marxa inadequada . Pel que serà imprescindible acudir al podòleg per a fer un estudi de la trepitjada i realitzar les compensacions necessàries a través de plantilles per a evitar sobrecàrregues que pogueren afectar tant als peus com a la resta de l’aparell locomotor.
6. Si el calçat en la zona de l’empeine està desgastat o dau de si, com pot succeir amb les sandàlies, també és important substituir-ho perquè al no subjectar adequadament el peu, no hi ha contenció i pot propiciar patir esquinços en turmells i produir més fricció en la pell generant més butllofes del que podria considerar-se “normal”.
7. És important evitar portar un calçat excessivament atapeït perquè l’excés de contenció i subjecció pot provocar un *adormecimiento dels dits dels peus a causa de la compressió nerviosa que genera. A més, un calçat molt just de talla o molt *prieto pot provocar que s’unflen els peus perquè no permet a la circulació *venosa de tornada seguir el seu curs i, fins i tot, produir alteracions i/o patologies en les ungles per estar en contacte continu amb la sabata ja que dóna lloc a *microtraumatismos de repetició en elles.