Mestres republicanes, Concostrina i l’Enterrador
En poc més de tres anys, el Fòrum ha transformat l’Alcoià i el Comtat en l’aldea gal·la de la Memòria Històrica i Democràtica del País Valencià. Clar que no començàvem del no-res. Ens ha precedit molta gent en la lluita per al dignitat, la justícia i la reparació, gràcies també a la tasca d’investigació i divulgació d’historiadors, com ara Àngel Beneito o Paco Blay. Però també es cert que no hi havia cap associació memorialística que despertara la veu dormida, de Dulce Chacón.
Doncs, mireu per on, just ara que assoma l’ou de la serp, fins i tot al Palau de la Generalitat, renaix amb força l’esperit rebel a aquestes muntanyes. Francesc, Àlex, Cristina, Joan o Bernardo, sempre Bernardo, entre molts altres, han convertit el Fòrum en un referent. Tothom mira a Cocentaina, des d’on ja exportem projectes a la resta del País, com, per exemple, les Jornades anuals.
Aquest any, les III, estan dedicades als republicans que van exercir la docència. A les mestres que van construir un projecte de transformació sense precedents. Sovint es parla de la II República des del conflicte, des de la Guerra Civil. Un error historiogràfic d’interpretació, de vegades premeditat, que amaga els èxits del primer règim democràtic de la nostra història. Els drets laborals i socials, les llibertats individuals, el sufragi universal, la descentralització de l’estat, la secularització de la vida social o la reforma agrària… necessitaven per consolidar-se d’allò que apuntava Don Gregorio (Fernando Fernán Gómez) a “La llengua de les papallones”. Aconseguir que una generació, una sola generació, poguera créixer lliure suposaria que ja mai ningú el arravataria la llibertat, i això passava per l’educació.
El ministre Marcelino Domingo deia que la República la portarien els mestres, perquè havien heretat un analfabetisme del 42%, especialment entre les dones. Bevien d’una llarga tradició, de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, de la Institució Lliure d’Ensenyament, del krausisme, de l’escola racionalista, de models pedagògics que ara continuem anomenant innovadors. Van construir tretze mil noves escoles en només dos anys i mig, més escoles que en tot el primer terç del segle XX, i es va arribar a un cos docent de 50.000 mestres. I això junt a les missions pedagògiques, les biblioteques populars, les projeccions cinematogràfiques, les actuacions musicals, la companyia de teatre La Barraca de Lorca, les cases de la cultura… Per això un dels primer objectius dels colpistes va ser tallar d’arrel el nou trenc d’alba d’Antonio Machado.
Així que les III Jornades de Memòria Democràtica a l’Alcoià i el Comtat començaran i acabaran parlant d’educació. El 18 de setembre a Alcoi, Isabel Domènech ens explicarà la repressió i la depuració de les mestres i, el 17 d’octubre, al Real Blanc de Cocentaina gaudirem del documental “Les mestres de la República”. Tot un mes on tindrem ocasió també d’escoltar a Pedro Corredor evocar la memòria de Lluís Rovira Miralles i Ramón Jordà i Canet, dos mestres de Muro, afusellat el primer i depurat el segon. I vorem la gran pel·lícula “El mestre que va prometre el mar”, de la mà del seu documentalista Sergi Bernal i del cinèfil Virgili Colomina.
En un segon bloc, a més del magisteri, parlarem molt de dones. A la Guerra van haver vencedors i vençuts, per suposat, però les dones ven perdre totes. De la nit al matí van deixar de ser ciutadanes per convertir-se en súbdites. Súbdites d’un Estat feixista, però també súbdites del seues marits i dels seus pares, del retors, dels cap i de qualsevol home que es creuaren a les seues vides. I no es tracta de cap metàfora, la legislació franquista dictada va ser especialment cruel amb elles.
El 20 de setembre, a les 7 de la tarda a l’Àgora, inaugurarem l’exposició “Dones de Progrés”. Gravats de la col·lecció de Norma Prats i Luis Ardevínez, un homenatge a les artistes que han lluitat per un món millor, més lliure i feminista. I, el mateix dia, continuarem amb una referent de la divulgació històrica, Nieves Concostrina ens parlarà de “Memòria per a indiferents”. Al Teular de Cocentaina, el 24 de setembre inaugurarem “Dones de la República fent història” i l’escriptor Alfons Cervera impartirà una conferència sobre llenguatge i memòria. Més endavant, Mercè Climent presentarà “Més enllà dels murs” a Cocentaina i Esther López “L’art d’invocar la memòria” a Muro.
Ahí no acaba tot, al cop d’estat feixista contra la llibertat, la igualtat i la solidaritat el va seguir un vertader Holocaust, en paraules de Paul Preston. Un genocidi que vorem representat a l’obra de teatre “L’Enterrador”, que ficciona el drama dels 2.238 afusellats al paredó de Paterna. El catedràtic Marc Baldó ens parlarà de memòria i d’història i Andrián Blas sobre els deportats als camps nazis. I vorem els documentals “Bosch i Morata, sempre els Quatre” i “Captius a la sorra”. Aquest darrer, a l’Alqueria d’Asnar el divendres 4 d’octubre, sobre els exiliats al nord d’Àfrica i la seua odissea fins alliberar París de les urpes de Hitler.
En definitiva, un programa carregat de futur, des del cor i des de la memòria, que el Fòrum ha organitzat amb la col·laboració del Ajuntaments d’Alcoi, Cocentaina, Muro i l’Alqueria; i el recolzament dels sindicats UGT i STPV, el grup feminista Dones en Acció, la Coordinadora d’Associacions memorialístiques del País Valencià, la Fundació Mutua Levante, la Federació de Municipis i Províncies i el Ministeri de Memòria Democràtica.