1r de Màrqueting Polític
Vist ara en perspectiva i des de fora, com una simple ciutadana sembla que res haja passat o que haja passat tot. Un any més, i amb força, s’ha celebrat la mostra Textilhogar Home Tèxtils Premium, o el que coneixem com a Fira Tèxtil-llar i s’ha fet ací, a casa nostra, a la nostra terreta. Una gran cita firal a València, que inclou, a més, els certàmens Fira Hàbitat València, Espai Cuina SICI, Iberflora i Eurobrico. Han acudit vora 1.600 expositors, prop de 60.000 compradors professionals estatals i altres procedents de més de 70 de països. A més, Ivace Internacional ha organitzat una missió de 132 convidats internacionals, tenint en compte que la Comunitat Valenciana és la segona regió espanyola més exportadora de tèxtil llar.
Per tant, podríem dir que el Certamen ha estat un èxit i ha complit els objectius que es marcaven; ser un aparador de primer ordre per als nostres sectors productius que han demostrat ser més resilients, resistents i camaleònics que mai.
Però, sembla que ja ningú recorda que aquest certamen tan nostre, tant del nostre sector productiu per excel·lència es feia a Madrid. Vora set anys va costar que aquesta fira tornara a la Comunitat Valenciana, amb pandèmia pel mig, però amb la cabuderia ferma de l’anterior conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, i tot el seu equip d’aquells moments; Julia Company, Natxo Costa, Maria Dolors Parra…Com saben, i si no, els ho dic jo, en política els projectes mai es fa una persona sol sinó un grup de persones, un equip però sempre amb lideratge molt marcat. I Climent, nascut a aquestes comarques, sabia que calia donar un revulsiu a la indústria, un suport ferm i seriós.
No sé si la gastada frase que escolte “la Comunitat Valenciana serà turística o no serà” i que alguns se l’atribueixen té algun sentit. El que jo crec és que també cal apostar i reforçar la indústria de nord a sud del país i el fet que la celebració de la mostra Tèxtil Llar tornara a València el 2022 va ser una gran notícia i una manera de donar suport a la nostra indústria promocionant les seues empreses i productes en un aparador privilegiat i a més, coincidint amb el seu 50 aniversari. Va ser una aposta ferma de la conselleria d’indústria d’aquells moments a l’Igual que el PEIV, el Pla Estratègic de la Indústria Valenciana on es va implantar com una metodologia per a implementar la política industrial any rere any i en companyia de les empreses i sectors i acompanyada d’ajudes, subvencions i incentius. També, el Pla de Millora i Modernització dels Polígons i les nostres infraestructures industrials; el Pla de Seguretat Industrial; l’oficina de Captació d’Inversions estrangeres o la Llei de Gestió, Promoció i Modernització de les Àrees Industrials, entre d’altres.
En aquells moments, en 2015, veníem d’un procés de “desindustrialització” i aquests van ser alguns dels projectes vertebradors d’aquesta estratègia de reindustrialització que al nostre territori estava oblidada o apartada.
Fa uns dies vaig llegir a la premsa que tot això pel qual vam treballar des de 2015 fins a 2023, en el meu cas, des del backstage i entre bambolines, es materialitza ara amb un anunci anomenat Estrategia de Reindustrialización de la Comunidad Valenciana 2024-2028 i presentat amb “bombo y platillo” i junt a la patronal, sindicats i agents econòmics. Per tant, continuar amb les polítiques que funcionen, reanomenar-les i posar-los un floquet és de primer de Màrqueting Polític; un copia, pega y colorea però, xe, que no es diga; Benvinguda, de nou, la Reindustrialització del nostre territori.