100 dies sense el rugir del Collao
El Collao fa gust de futbol, pocs camps respiren aqueixa aroma tan particular que ho fan un escenari únic, tremendament especial, molt volgut pels jugadors que visten la samarreta del Deportivo i odiat pels rivals que el visiten. Els afeccionats blanc-i-blaus viuen des de fa setmanes una situació inèdita, ja que mai abans en la història del club havia estat més de tres mesos sense poder veure al seu equip com a local en plena temporada.
Més de 100 dies sense sentir l’emblemàtic crit de Deportivo, Deportivo!. El Collao va emmudir res més començar el mes de març i des de llavors es va apagar la passió en el vell feu ‘alcoyanista’.
Es tracta d’un silenci incòmode, perquè va arribar quan més estava gaudint l’afeccionat blanc-i-blau amb els èxits del seu equip després de dues últimes temporades de progressiu distanciament amb la graderia.
L’Alcoyano venia de fer un bon final d’any i un millor inici de 2020 amb partits com el que va jugar contra l’Intercity, primer després de l’aturada nadalenca, o el que va acabar amb victòria enfront de l’Atzeneta i la golejada davant el Vilamarxant, sis gols que van vindre a coronar un partit redó, sobretot en la seua primera meitat, en la qual els blanc-i-blaus van ser capaços d’anotar quatre punts en tot just vint minuts.
Van ser tres trobades molt especials, en els quals el Deportivo no sols va demostrar la seua ambició i un instint competitiu que li portava a emprar-se fins al final de les seues forces, sinó que va tindre la resposta esperada dels seus afeccionats. La graderia estava gaudint com cap a temps que no succeïa en el Collao.
No sols els seguidors blanc-i-blaus van poder assaborir victòries i molts gols aqueixes setmanes, també es va anar generant aqueixa complicitat i aqueix nexe d’unió que va acabar trencant-se amb el traumàtic descens del passat curs.
Amb pas ferm, els de Vicente Parras s’endinsava cap a l’escenari ideal per a afrontar amb totes les garanties aqueix tram decisiu de la temporada, en el qual l’Alcoyano s’anava a jugar l’objectiu del retorn a Segona B en el play-off d’ascens.
No obstant això, el virus va ser com una tempesta perfecta, arrasant amb tot allò que va anar trobant-se pel camí. Encara no hi ha data perquè el Collao torne a rugir i que es torne a viure aqueix ambient tan especial que sol envoltar a les grans cites, en les quals el seu públic es creix al crit de Deportivo Deportivo!.
La pandèmia ha deixat com a ressaca aqueix engendre anomenat play-off exprés que ningú entén i l’RFEF s’ha tret de la cistella.
Foto: L’afició celebra un gol de Ruba aquesta temporada en el Collao. | ARXIU